Projecte: Dansa i emocions: viatge d’anada i tornada

Descripció del projecte: “Dansa i emocions: viatge d’anada i tornada” és un programa de Pallapupas-Pallassos d’Hospital, en el qual la dansa funciona com a font d’emocions i manera d’expressar-les. Els beneficiaris són pacients amb mobilitat reduïda de la Unitat de Llarga Estada Pere Virgili. Millorar l’estada dels malalts a l'hospital, des d'un vessant físic i emocional, és la base d’un taller centrat en els pacients de més 70 anys. Pallapupas porta 10 anys atenent infants i gent gran als hospitals catalans amb els programes Pallasos de Planta i Teatre Social.

Territori: Barcelonès     Àmbit: Gent gran

Codi de votació: 1724

Import sol·licitat: 10.000 €

Descripció ampliada del projecte: “Dansa i emocions: viatge d’anada i tornada” centra la seva atenció en la gent gran ingressada als hospitals, un col·lectiu que a través de la dansa i la música pot trobar un benefici emocional i físic durant la seva estada hospitalària. La recuperació de la memòria i de la vivència personal, en el marc d’un programa de millora física de persones majors de 70 anys amb mobilitat reduïda. L'increment de l'esperança de vida ha generat un creixent interès per la qualitat de vida amb que la majoria de la població accedeix a edats cada vegada més avançades. Per això no només és rellevant mantenir un estat de salut física sinó també disposar d'un cert de nivell de benestar psicològic i social. El col•lectiu d'ancians malalts ingressats en clíniques i hospitals en llarga durada, també anomenats institucionalitzats, és un dels més desfavorits de la societat actual. Molts d'ells estan molt malalts i/o tenen les capacitats cognitives molt deteriorades. A finals del 2009 es va posar en marxa un programa pilot en relació amb la millora de les condicions de l’estada de la gent gran als centres hospitalaris: el “Taller de dansa i gent gran” a l’Hospital Socio-Sanitari Pere Virgili de Barcelona, que es porta a terme a la unitat de Llarga Estada del centre. La dansa lliure ajuda a alliberar tensions, augmentar l’elasticitat, la mobilitat de les articulacions, el reg sanguini a la musculatura, la respiració harmonitzada, la motricitat, a desenvolupar les capacitats expressives, etc. Un gran benefici l’aporta la música, que té molt poca presència en la vida hospitalària habitual. El taller permet connectar els pacients amb records del seu passat i amb les seves terres i llocs d’origen, tot recuperant les cançons conegudes de la seva joventut, la qual cosa desperta un alt grau de motivació en el participants a l’activitat. Es fomenta així l’expressió d’emocions mitjançant el moviment, que dóna la possibilitat d’expressar emocions i vivències. L’impacte emocional del taller s’observa especialment en determinades persones: l’impacte emocional de la música, com a font de connexió amb el passat. L’impacte emocional de prendre consciència de les limitacions actuals: la connexió amb un abans i un després a nivell de limitacions. Un altre dels eixos principals del taller és el concepte de “La dansa com a viatge per les discapacitats i les habilitats: els límits i el més enllà”. En aquest sentit, els beneficis que s’aconsegueixen són diversos: descoberta de noves capacitats i afany de superació. Atenció centrada en un mateix, “autoobservació”. Satisfacció associada al fet de poder fer dins de les “meves” possibilitats.